Carta de la Pau dirigida a l'ONU

Testimonis

En el treball de difusió de la Carta de la Pau realitzat per tot el món, es recullen testimonis i comentaris de personalitats i representants d'institucions: intelelectuals, polítics, artistes, líders religiosos...

Presentem aquí una selecció d'alguns d'aquests testimonis i comentaris. Pot fer-nos arribar els seus comentaris i adhesions des del formulari web. Totes les signatures seràn portades a l'ONU.

Adalberto Acosta
Angola. Delegat d'Unita.

La Carta de la Pau es una iniciativa pedagògica i educativa. Vivint a Angola tants estigmes (guerres, intoleràncies), què important seria que es conegués aquesta Carta al nostre país. Seria important que la gent pogués debatre la Carta de la Pau en fòrums i conferències.

Josep Mª Ainaud
de Lasarte
Espanya. Historiador.
Ex-membre de la Comisió Amèrica-Catalunya 1992 de la Generalitat de Catalunya.

Totes les guerres han acabat signant una pau. Ara, volem començar pel final, signant directament la pau. (...) Sovint s'ha considerat pau allò que simplement és un armistici. La pau no és un període entre guerres, sinó una realitat fonamentada en la justícia, la llibertat i la solidaritat, fonaments de la Carta de la Pau. La Carta de la Pau no es dirigeix en abstracte, sinó a cadascun de nosaltres. El dia d'avui és un dia important si cadascú és capaç de portar el missatge humanista que conté aquesta Carta als seus diferents ambients.

Germán Arciniegas
Colòmbia (1900-1999). Ex-president de la "Real Academia de la Historia de Colombia", de la qual va ser membre honorari. Patriarca de la cultura d'aquest país.

El nostre destí és escrit en aquesta Carta de la Pau. La vam escriure nosaltres. És el destí d'Amèrica. És la Carta que hem de seguir en aquest continent amb vocació de pau. Per això vaig acceptar amb entusiasme venir a acompanyar-los en aquest acte. En el s.XVI i els posteriors, els europeus patien epidèmies, fams i guerres interminables, i desitjaven un lloc on viure en pau. En trobar Amèrica, digueren: "Ja l'hem trobat", i feren aquí la nova Europa; vingueren uns conqueridors, altres pobladors... Vostès segueixen l'humanisme de Lluís Vives i del poblador Fra Bartolomé de las Casas. Me n'alegro molt, d'aquesta Carta i els felicito. (...) Si, en un moment de la història, Europa va portar la guerra, també ara, des d'Europa, ha de venir la pau, i aquesta Carta és una bona mostra d'això, per la qual cosa, els dono tot el suport que em sigui possible. És de justícia que persones i institucions europees treballin per la pau en el nou continent.

María Barroso
Portugal. Primera dama de Portugal de 1986 a 1996.

És important que aquest document arribi a mans de les grans instàncies que tenen poder de decisió en els nostres destins, a l’ONU que el proper any celebra el seu 50 aniversari, i que es va fundar per consolidar i construir la pau. És important que fem arribar aquesta expressió de la nostra voluntat i del nostre sentir, perquè ells actuïn amb coherència en la construcció de la pau. És per això que m'uneixo a vosaltres avui, aquí, donant la meva veu per a la lectura d'aquesta extraordinària Carta..

Carlos Blanco
Perú. President de la Comissió de Drets Humans i Pacificació.

En la meva qualitat de president de la Comissió de Drets Humans del Congrés, haig de destacar els principis que conté la "Carta de la Pau" basat en el respecte a les llibertats, perquè crec que les societats aconsegueixen cohesionar-se quan conviuen basant-se en un respecte mutu, sota les normes establertes en aquest pacte social, al que es referia Rousseau

Luis Ramiro Beltrán
Bolívia. Periodista i escriptor bolivià. Primer guanyador (1983) del Premi Mundial de Comunicació McLuhan-Teleglobe del Canadà.

Uns joves espanyols ens han portat unes línies de renovada prèdica per la pau universal. El seu entusiasme per aquest ideal ens compromet. En aquesta hora en què veiem renéixer l'odi i la violència en no poques parts del món, aquesta Carta ens porta alleujament i aliment per a enfortir l'esperança d'aprendre a viure sense guerres. Es tracta d'un manifest commovedor per la pau, l'amor i la llibertat. Ells no són plenament possibles-ho sabem bé a Hispanoamèrica-on regna la injustícia. Ens sumem, doncs, a la fe en la fraternitat mundial que la Carta rescata sota la convicció que només el desenvolupament amb equitat-entre les nacions i dins de cadascuna d'elles-podrà convertir la bella utopia pacifista en una definitiva realitat vital.

Vidal Darbellay
Suïssa. Conseller Nacional. President de Profamília.

Estic impressionat pel que es diu en aquesta Carta de la Pau quant als ressentiments de la història. Efectivament, podem trobar molts exemples de ressentiments entre les famílies i entre les nacions. A quants pobles hi ha famílies ressentides, generació darrera generació, sense que els seus membres actuals en sàpiguen exactament quins són els motius. A nivell de nacions, a Europa hem conegut la guerra franco-alemanya, la guerra del catorze al divuit i la del trenta-nou al quaranta-cinc. Per què aquestes guerres? L'amor no es pot imposar. L'amor ha de ser fruit de la llibertat. Aplaudeixo aquesta Carta de la Pau.

Eulalio Ferrer
Mèxic (1921-2009). Periodista i escriptor. President de la Fundación Cervantina.

La Carta de la Pau és un document d'unanimitat. És inqüestionable; no es pot rebatre. Té tots els elements per ser un document net, antidogmàtic, antiracista, antidemagògic i antifonamentalista. És una sortida que necessita el món d'avui. La Carta de la Pau és un document històric que no ha de restar només a l’ONU.»

Josip Grguric
Croàcia. Catedràtic de la Universitat de Zagreb. Membre de la European Association APEE and ESSOP. President del Committee on Violation of Children's Rights.

«Gràcies per portar-me la Carta de la Pau dirigida a l'ONU. Nacions com la nostra, que hem experimentat el desastre de la guerra i veiem les seves conseqüències, podem preuar particularment cada pas, cada esforç fet per la pau del món. Iniciatives com aquesta estimulen accions positives en el món cap a la pau, i també mostren a aquells que no han tingut la sort de viure en pau, que no estan sols, que hi ha gent al món que es preocupa d'ells. Per tot això, subscric la Carta de la Pau, més encara, faré tot el possible perquè altres persones a Croàcia puguin conèixer-la i signar-la.»

Abel Hernández
Espanya. Periodista i escritor (durant la presentació solemne de la Carta de la Pau a la Casa Amèrica de Madrid, en novembre de 1994).

En la meva qualitat de president de la Comissió de Drets Humans del Congrés, he de destacar els principis que conté "la Carta de la Pau" basat en el respecte a les llibertats, perquè crec que les societats aconsegueixen cohesionar-quan conviuen basant-se en un respecte mutu, sota les normes establertes en aquest pacte social, al qual feia al·lusió Rousseau.

Epifanio Ibáñez
Espanya. Escriptor Mallorquí (Epifanio, segon per la dreta, durant la presentació de la Carta de la Pau a Palma de Mallorca, al gener de 1994).

És un document humanista. Té dos aspectes motivadors i bonics al meu entendre: un referent a la història -punts 1, 2 i 3- i l'altre, a la fraternitat existencial -punt 5-. El punt cinc no és ni més ni menys que una reflexió metafísica entorn a l'ésser, a l’existir, que és el primer que veritablement ens agermana. Davant la manca de pau, considero això molt important: ningú no és més que ningú en aquest món. Tots estem igualats en l'ésser i això hauria de portar-nos a la pau, fins i tot a una pau còsmica. Tots som iguals perquè existim..

Pedro Morande Court
Xile. Prorector de la Universitat Catòlica de Xile, llicenciat en Sociologia. Doctor en Sociologia per la Universitat de Erlangen-Nuremberg.

La Carta de la Pau és una preciosa contribució a formar la consciència del destí humà, no tan sols pel seu propòsit i intenció, sinó pels seus fonaments. Invita a substituir opinions, conjectures i ideologies per evidències. I quina més alta evidència pot acceptar la raó que la solidaritat ontològica dels qui som en l'existència? El "Realisme Existencial" en què es recolza la Carta és expressió de l'estupor humà davant el misteri de la vida, donada sempre per l'altre, i que s'abandona a la llibertat humana per continuar el seu pelegrinatge. La pau és, en aquest horitzó, l'acceptació senzilla i humil de la vida. Gràcies per la lliçó.

Enric Mirambell
Espanya. Historiador y Cronista de la Ciudad de Girona.

Aquesta Carta és un decàleg senzill, clar i intel·ligible; però profund, sòlid i consistent; és fruit d'un estudi llarg i conscienciós. (...) Acaba amb un colofó contundent: "sense ressentiments, des de la llibertat i l'amistat, pot construir-se la pau". És una conclusió optimista que ens anima a reflexionar sobre els esquemes exposats, a fer-los nostres i a posar-los a la pràctica. Si cadascun dels que signem la Carta de la Pau ens proposem fermament posar en pràctica els principis que es formulen, ja haurem donat un pas en aquest camí que condueix a eradicar tota violència i a assolir la cofraternització universal.

Dalmacio Negro Pavón
Espanya. Catedràtic d'Història de les Idees i Formes Polítiques de l'Universitat Complutense.

Desitjaria destacar el profund humanisme de l'nvocació a la llibertat d'existir i a l'alegria de viure. L'Història és la veritable llar de l'humanitat, de les generacions passades, presents i futures, però no hauria Història sense llibertat d'existir i seria un destí insuportable sense la rica varietat que produeix l'alegria de viure.

Toko Mangan
Camerun. Ex-Ministre de Cultura.

Estic interpel•lat per la Carta de la Pau. Aquesta idea de preservar la pau és el que em porta a signar-la. Tenim l'obligació de mantenir la pau, la qual cosa és fins i tot més important que aconseguir el desenvolupament econòmic.

Luis Roggi
Argentina. Representant de la OEA (Organització dels Estats Americans)

Jo m'he dedicat tota la vida a l'educació i per això em sembla important un acte com aquest, per que nosaltres som un grup de gent que té les seves conviccions i ens hem reunit lliurement, farem quelcom lliurement i som responsables d'aquesta acció, això és el que realment importa per a la pau. Els organismes internacionals recolzaran el que nosaltres puguem fer o no. El que no pot destruir-se en benefici de la pau és la decisió lliure de crear la pau tots els dies, que significa lluitar contra la violència tots els dies. Aquesta Carta és això, és un instrument de la nostra convicció, no tan sols declarativa, sinó activa: la Carta representa el nostre desig d'actuar per construir la pau tots els dies. Tan sols nosaltres, actuant lliurement, som una cosa important, perquè sense nosaltres ningú pot fer-ho per nosaltres. Per tant, això és el que em sembla que és la importància de l'acte, perquè és un acte autèntic, ningú hi està per obligació. Aquesta és la força de les coses simples, que és l'única força que val la pena de posar al servei d'una causa com la de la pau.

Ramón Rosal Cortés
Espanya. Director del Centre de Psicologia Humanista Erich Fromm de Barcelona.

M'ha donat alegria la lectura tranquil•la dels punts successius de la Carta de la Pau. Els percebo com a missatges cordials i savis, alliberadors -per a un interlocutor que sàpiga llegir, escoltar- d'actituds humanes molt necessàries en la construcció de la Pau; alliberadors de les possibles "prohibicions psicològiques" que conscientment o inconscientment obstaculitzen en moltes mentalitats l'atractiu cap a la reconciliació i la solidaritat.

Vicente Rubio
República Dominicana.
Professor de la Universitat de Santo Domingo.

La Carta de la Pau no la vaig llegir com es llegeix qualsevol cosa, sinó que vaig començar a llegir-la amb un entusiasme que, a poc a poc, va anar creixent perquè sembla que en ella es reflecteixen els meus propis sentiments (...) i que els grans mestres de Dret Natural, en les seves càtedres, haurien de desenvolupar els punts de la Carta de la Pau en profunditat.

Joaquín Ruiz-Giménez
Espanya (1913-2009). President d'UNICEF - Espanya (1989-2001).

Desitjo fer palesa la meva adhesió i solidaritat amb el significat i contingut de la Carta de la Pau... Si el primer dret de tota criatura humana és que es respecti el seu dret a la vida, el segon és que aquesta vida pugui desenvolupar-se en pau, una pau basada en la llibertat i la justícia. Sense la pau, cap dels drets de les nenes i els nens del món, i de les seves famílies, assolirà mai la plena efectivitat.

Alejandro Sobarzo
Mèxic. Doctor en dret internacional, membre de la Subcomissió de Prevenció de discriminacions i Protecció a les minories, de la ONU.

La pau ha de ser, no una pausa, sinó una pau orgànica, una situació d'equilibri natural, assolit mitjançant la justícia, la col·laboració de les nacions i el respecte recíproc que elles es professin. Entenem la pau com una conseqüència de valors d'alta jerarquia, com a resultat de la bona voluntat dels pobles i els governs, que reemplaça les ambicions hegemòniques per la solidaritat autèntica, l'arbitrarietat per l'equitat i la força pel dret. La pau es que es recolza en el terror és sols un simulacre de sí mateixa. No creiem en una pau armada, sinó en una concòrdia que neixi de l'alegria del treball, de la participació de tots els països en les grans causes de la humanitat i de la fe que tots posem en la nostra capacitat de convivència. Per això no hem d'aspirar a una 'Coexistència pacífica', terme aquest rodejat de matisos d’egoisme, allunyat de tota comunió d'interessos, sinó a una veritable 'convivència harmònica' entre els governs i entre els homes. La Carta de la Pau serà una contribució a aquesta meta.

Jiamend Sum
Xina. Professor de la Universitat de Nanjing, a la República de la Xina.

He llegit la Carta de la Pau amb molt d'interès i vaig recordar la conversa que vaig mantenir amb vostè -referint-se al Dr. Alfred Rubio- i amb professors de filosofia de la nostra universitat. Vaig quedar impressionat per un document tan ple d'evidències i tan convincent alhora. Em vaig posar a traduir-la tot seguit. Estic disposat a signar aquest document tan important, perquè el considero un deure que haig de complir per contribuir a l'entesa mútua entre els diferents pobles i cultures i per a la Pau mundial.

Martin Stettler
Suïssa. Degà de la Facultat de Dret de Ginebra.

Nombrosos ensenyaments que s'imparteixen a la Facultat de Dret tendeixen a valorar els principis enunciats per la Carta de la Pau. Aquests principis impregnen igualment les investigacions que s'han emprès en el camp de la protecció dels drets de la persona, dels drets fonamentals i de les estructures de les nostres democràcies.

Ramón Vilar
Brasil. Director de Recursos Humans del Ministeri d'Educació del Brasil.

Aquesta Carta és, justament, el que jo sempre he pensat i no he arribat a formular. No podria treure-li res, ni tan sols una coma.

Esther Zavaleta
Argentina. Especialista en filosofia, membre del Comité Regional d'Educació Superior per Amèrica Llatina i el Carib CRESCAL-UNESCO. 

La finalitat de les Nacions Unides és conservar la pau, i la de la UNESCO també. L'educació, la ciència i la cultura són instruments per preservar la pau. I aquesta Carta ens recorda que som tots u, perquè som homes, som éssers humans.

Carta de la Pau dirigida a l'ONU